Fem neu!

Hola! he estat un temps sense poder fer cap entrada perquè he tingut mooolta feina, però us vinc a ensenyar una coseta que de ben segur agradarà als petits...i també als grans! ;)

Al lío, avui farem neu. Si, si , neu! Tot i que hi han diverses maneres de fer neu, jo em quedo amb la que us proposso, i només necessitarem un panyal (o més aviat, els polvets que hi han dins), un parell de gots d'aigua aproximadament i escuma d'afeitar.


Primer de tot, agafem una safata que tinguem per casa, d'aquestes on venen la carn per exemple i obrim el panyal, deixant caure a la safata els polvets, Potser també hi cau el cotó fluix, així que tindrem que separar els polvets que hi han enganxats. Després afegim poc a poc els 2 gots d'aigua i remenem! Quan vagi agafant textura, i posem una mica d'escuma i tornem a remanar, et voilá! Tenim neu!

Tinc que dir que jo la he provat amb els nens de la ludoteca i ens hi vam passar força estona tocant-la i dura perfectament uns quants dies en perfecte estat. Fins un altre!

Benvinguda

Benvinguts! En aquest blog, vull compartir diversos continguts encaminats a l'àrea d'Educació Infantil. Articles, recursos, activitats i tot el que pugui aportar !

Asperger: el gran desconegut

Ja estic un altre cop aquí!! Aquesta vegada, per compartir amb vosaltres aquest vídeo, molt interessant, que ens explica que és el Síndrome d'Asperger, perquè tots sabem que és l'Autisme però l'Asperger ha estat força desconegut per la societat fins fa ben poc.

Tal i com expliquen al vídeo, és un transtorn del desenvolupament amb base neurobiològica que comporta l'alteració de diverses àrees del desenvolupament de la persona. Normalment apareix cap als 3 anys i és més comú en nens que en nenes. Els infants que pateixen aquest trastorn, són molt inteligents, però mostren una alta dificultat a l'hora de relacionar-se amb l'entorn. Bueno, us convido a mirar el vídeo, ja que ho expliquen molt i molt bé.

                                                 
Espero que trobeu aquesta informació útil. Ens veiem aviat!

El Grafisme Infantil

Hola un altre cop!! Avui us parlaré del dibuix infantil. A través del dibuix, els infants ens poden donar molta infromació, com ara sentiments, pors, desitjos...

Durant els primers anys l'infant traça línies, fa gargots, pinta a les parets o en qualsevol lloc que pugui, per disgust dels pares ;).

Conforme van madurant, tant física com psicològicament, la seva capacitat creativa i els diferents traços, van evolucionant.

El dibuix infantil afavoreix l'escriptura i la lectura, potencia la confiança en un mateix i millora la comunicació

Cal motivar els infants perquè dibuixin, amb qualsevol tipus de material deixant-los gaudir del plaer de pintar.

Segons els autors Lowenfeld i Brittain clasifiquen els períodes evolutius dels infants en cinc etapes:

1 - Etapa del gargot (de 2 o menys fins a 4 anys). 

2 - Etapa preesquemàtica (de 4 a 7 anys).  

3 - Etapa esquemática (de 7 a 9 anys). 

4 - Etapa d’inici del realisme (de 9 a 12 anys)

5 - Etapa del realisme visual (de 12 a 14 anys)

Us vull ensenyar un dibuix que em va fer la filla d'una amiga.

Aquest dibuix el va fer quan la nena tenia 5 anys i mig, per tant es troba a l'etapa preesquemàtica. En aquesta etpa els moviments circulars i longitudinals evolucionen cap a formes recognoscibles, i aquests intents de representació provenen directament de les etapes del gargot.

En aquesta fase els nens dibuixen formes relacionades amb l’entorn i les seves
representacions comencen a ser identificades per l’adult.

Generalment el primer símbol assolit és una figura humana. Es dibuixa típicament
amb un cercle per cap i dues línies verticals que representen les cames. Més endavant, aquesta representació es torna més elaborada.

EL primer dia a la llar

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un article que vaig llegir fa un temps que tracta sobre el primer dia dels petits a la llar d'infants.

Recomano 100 % que si teniu temps, us llegiu aquest article http://www.webconsultas.com/bebes-y-ninos/educacion-infantil/el-primer-dia-de-guarderia-12042. Per als que no en teniu, us faré un petit resum del que expliquen.

Parlan de perquè els infants ho pasen tant malament, fins els 18 mesos aproximadament senten angoixa perquè quan els pares/altre persona al càrrec desapareix pensa que no el tornaran a veure. Després tot i que entenen que marxen per més tard tornar, tampoc els fa gaire gracia. Per minimitzar aquestes situacions, es bó establir una rutina d'horaris, com ficar-se al llit aviat, aixecar-se aviat,, menjar sempre a la mateixa hora, anar al parc a la tarda, un bon bany abans de sopar i un conte per anar-se a dormir, per exemple.

També és molt convenient anar fent petites separacions gradualment, com portar-los amb els avis o altre persona de confiança. També podem anar amb l'infant al centre i conèixer junts la persona que el cuidarà, jugar una mica i explicar perquè hem anat, parlar sempre en positiu però sense exagerar.

Tot seguit, donen unes petites indicacions encarades als pares, de com poden afrontar ells aquest primer dia. Sobretot, s'ha de mostrar una actitud positiva i segura, ja que els petits estaran força pendents en tot moment del nostre comportament, i si ens veuen malament, de ben segur que estarem transmitin aquest sentiment cap a ells. Per aixó sempre és millor que vagi la persona que té menys angoixa amb aquest tema.

Aquest primer dia, s'han d'oblidar les presses,vestir-se, fer un bon esmorçar i anar tranquil.lament cap al centre. Tot i que els primers dies se sol fer un període d'adaptació, del que parlaré a continuació, al moment de marxar, no cal fer ni dramatismes, ni marxar sense que s'adoni, sinó fer-ho amb un somriure i dient-li quan tornarem a buscar-lo.

Per finalitzar, ens parla del procés d'adaptació els primers dies. Aquests, primer si  és possible la persona que porta l'infant es queda amb l'infant una horeta el primer dia, i després el deixa sol una horeta o dues. L'endemà es queda 3/4 amb l'infant i així gradualment, l'infant passa més temps sol amb l'educador/a i companys. Durant uns dies no es deixarà l'infant tot el dia, sinó que es farà gradualment. Els especialistes estimen que normalment l'infant s'adapta en una o dues setmanes.

Espero que us hagi agradat aquest article. Jo l'he trobat molt interessant. :)

Pasta de sal

Bona tarda! Per començar aquest blog, he decidit explicar com podem fer pasta de sal, amb diferents colors, tenint així la nostra pròpia pasta per modelar, amb el benefici extra que no és pas tòxica.
Amb aquesta pasta, els nens experimenten no només sensorialment si no que veuen com ells mateixos poden crear nous materials.
Per a la realització de la pasta necessitem pocs ingredients: aigua, sal, colorant alimentari i farina.

Segons la quantitat que en volguem fer, afegim més o menys quantitat d'ingredients. Jo perquè tingueu com a referència, vaig fer una bola tan igual de gran que el bol. Hi vaig posar :

- 2 gots de farina.
- 1 got d'aigua.
- 1 got de sal.
- unes gotes de colorant (a gust, depenent el color que vulgueu)

Es barreja la farina i la sal i anem afegint aigua poc a poc i removem tot bé. El colorant perquè es disolgui més fàcil es pot fer amb una miqueta d'aigua.

En uns minuts tenim la nostra pasta per modelar. Cal que quan no la fem servir, la emboliquem bé amb paper film perquè no s'assequi.

*recepte agafada de www.pequeocio.com